CONCLUSIONS FINALS

Hola companys/es,

com us vaig dir en una altra entrada, m'han passat volant! (d'aquí a pocs dies comença l'estiu i encara amb aquest fred...)

M'ha encantat treballar i aprendre en el despatx de psicopedagogia que porta la meva tutora de pràctiques. Cada dia marxava a casa amb la satisfacció d'haver col·laborat en el procés de millora dels nens i nenes.

De fet, la Mar (la meva tutora de pràctiques) ha estat molt pròxima amb mi: explicant-me tots els casos des d'un inici, com es treballa en el present i què es vol aconseguir en el futur amb cadascun dels alumnes. He pogut veure diferents intervencions de diferents casos i també m'ha agradat molt, ja que he après moltes tècniques i metodologies, algunes d'elles ja he posat en pràctica a l'escola (amb la meva feina com a tutora de primària), i d'altres tècniques i metodologies que de ben segur em poden servir en un futur.

M'he sentit molt a gust amb aquestes pràctiques. I m'ha servit per reafirmar-me i veure que és això el que vull seguir treballant i al mateix temps, m'he donat compte que ara que acabaré la carrera de psicopedagogia no és el final, sinó el començament d'una nova etapa de formació que he d'anar assolint. Així que el pròxim curs que en principi no tenia cap propòsit de seguir estudiant, he canviat d'idea i tinc intenció d'assistir / participar en quants més cursos i xerrades millor, ja que hi ha un munt de temes en els que vull saber més.

Pel que fa al bloc, he anat posant les coses més rellevants que succeïen. He afegit articles i videos d'interès relacionats amb els TEA i l'autisme. També una extensa bibliografia, la que he anat consultant al llarg de les pràctiques.

M'ha sorprès que hi hagués tantes coses sobre aquest transtorn. Creia que era més desconegut i poc estudiat. També em va sorprendre llegir que és molt més habitual en nens que en nenes, així que té un component genètic evident, tot i que fins als 2 anys d'edat no es puguin veure els primers indicadors del transtorn.

I per acabar, el més important: amb el treball amb aquests alumnes amb TEA es poden normalitzar les accions quotidianes i d'aquesta manera podem entendre perquè els hi costa comunicar-se i relacionar-se amb el seu entorn, buscar estratègies per millorar aquestes dificultats i fer sentir el nen/a com a protagonista del seu aprenentatge. Això és el que he volgut dir amb els peixos de colors que trobarem a la columna dreta d'aquest bloc: són tots diferents, però en definitiva, SOM TOTS IGUALS.

Fins una altra,
Susana ;)

 

El rellotge de colors

Hola companys/es,
recentment amb en Jorge, el nen amb TEA, hem fet una nova metodologia que s'anomena el rellotge de colors.
Consisteix en un rellotge pintat de diferents colors. L'agulla l'anem girant en funció de l'activitat que toca. Està dividit en 5 colors: el blanc, el groc, el taronja, el verd i el blau. A cada color, hi ha enganxada una activitat:
- Blanc (hi ha la foto de la meva tutora): significa saludar, recordar les normes i parlar del que farem avui tot mirant el rellotge de colors.
- Groc (foto d'uns nens treballant en una taula): significa que és el temps per estar ben asseguts i treballar a la taula. Es fa un treball manipulatiu (plastilina, joc educatiu...) o bé una fitxa molt senzilla.
- Taronja (foto de la catifa): és el moment de fer activitats a terra, a través de jocs més moguts, amb música, o bé, amb algun joc educatiu però sense la rigidesa d'estar sentats. Deixa més llibertat pel moviment, dintre d'uns límits, és clar.
- Verd (foto del superjuegos): és el seu joc preferit. Així que aquesta estona pot escollir un dels molts jocs que hi ha.
- Blau (foto de la mare): ja és hora de recollir que la mare el ve a buscar.

El problema que teníem és que no volia fer l'activitat que marcàvem. Així que nosaltres marquem amb el rellotge l'activitat que toca, si no la vol fer, va passant el temps i al final no pot fer els jocs que li agraden perquè no ha acabat la feina. De mica en mica, se n'adona que si perd el temps no volent fer les primeres activitats, no li queda temps pel joc.
Quan el nen enten la mecànica del rellotge va tot més rodat i sap les conseqüències que li porta no treballar i seguir les normes. A més a més, a través de les imatges que hem posat en el rellotge li és molt més fàcil d'entendre que hi ha una estona per a cada activitat. I veu la que està fent i la que vindrà després.

Susana ;)

Falta d'atenció_un altre cas

Hola companys/es,
avui us parlaré d'un altre nen que he seguit al llarg de les pràctiques; li direm P.
En P. és un nen de 3r de Primària que es dispersa molt a classe. Li costa seguir i donat els seus mals resultats, ha tirat la tovallola. No s'esforça prou perquè creu que no serveix per a res, ja que no veu resultats immediats.
De positiu, vull fer esmena del seu nivell de lectura. És molt molt bo.
A les pràctiques, he pogut veure com treballàvem diferents activitats per augmentar l'atenció i la reflexió. També treballem relacionat amb el que li costa, la memòria (ha de recordar una imatge durant 1 minut i després li fem preguntes d'aquella imatge). O bé, ordenar imatges i explicar-les oralment.
En totes les activitats recordem els passos que ha de seguir a través d'unes imatges: escoltar, llegir, pensar, respondre, repassar i si fem tot això bé, arribem a la última imatge que és un àngel (i que vol dir que ho ha fet molt bé!).
Com que el traç i l'expressió escrita també va fluix es treballa en algunes sessions també. Fem petits dictats adequats a la seva edat. Fa molta ortografia natural que anem explicant-li perquè ho vagi aprenent. Es treballa la comprensió escrita i oral, sempre fixant-nos en què estigui atent i que vagi superant les activitats satisfactòriament. D'aquesta manera agafa més confiança i autoestima.
S'insisteix molt, i per això també hi insisteixo jo ara explicant-vos, que segueixi l'esquema en aquest ordre i sense deixar-se'n cap:
1- escoltar
2- llegir
3- pensar
4- respondre
5- repassar
6- ho he fet molt bé! Sóc molt bo!

D'aquesta manera fa un treball sistemàtic més reflexiu i evitem la impulsivitat i rapidesa en contestar les preguntes sense saber què ens pregunten, ni què hem de fer.
És un mètode ben senzill i ben efectiu, al mateix temps. M'ha agradat veure com amb una guia molt fàcil de seguir es poden aconseguir grans canvis.

Ampliant bibliografia

Hola companys/es,
Al llarg dels procés he anat consultant pàgines en relació als TEA, a l'autisme, als Tests...
A la dreta teniu la pestanya amb la bibliografia consultada, ja actualitzada.

Això aviat s'acaba i ja estic pensant en les conclusions finals. Quan les tingui a punt, us les penjaré, junt amb les últimes hores de pràctiques.
El que ja us puc avançar ara, és que m'han passat volant. Tot i que aquest diumenge hem de posar l'última entrada, seguiré anant unes setmanes més, si més no, per veure acabar el curs als nens i nenes amb els que he treballat des de finals de febrer. Em fa gràcia acabar de treballar fins a final de trimestre i veure quines indicacions reben per l'estiu (si segueixen vinguent, si fem un descans, ...)

En seguim parlant,
Susana ;)

La roda de la vida

Bon dia companys/es,
us comento un parell de coses de les últimes pràctiques realitzades amb dos nens.

Amb el primer nen (li direm B.):
- Vam treballar la creació d'una història a partir d'unes imatges.
- Un altre dia, vam llegir el conte (alguns paràgrafs ho llegia en B. i uns altres paràgrafs ells llegíem nosaltres, la meva tutora i jo). El llibre en qüestió es titula "El misteri de Buster Keaton" de Miquel Obiols. Vam fer el capítol de "La senyoreta Trempallapis". Tracta d'una senyoreta molt autoritària que ho volia tot perfecte i prohibia als nens fer servir la goma d'esborrar. Els nens del conte van descobrir que se les menjava. I en va menjar tantes, que al final es va esborrar.
En B. llegia a poc a poc i en ocasions s'encallava o s'equivocava. Per ser un nen de cinquè té un nivell baix de lectura, cal seguir-ho treballant. Després en B. va fer el resum oralment.
- Aquesta història és molt divertida i dóna peu a parlar de coses de l'escola, dels mestres que hi ha, de què faries tu si et passés això, ... Per acabar, ens vam inventar un final diferent, per escrit. I tant la meva tutora, com en B., com jo, vam escriure tres històries diferents, algunes més reals, altres més fantasioses.

I amb el segon nen (li direm R.):
- Vam treballar la roda de la vida. Pel que em va explicar la meva tutora és un recurs que s'utilitza en molts Coaching i ens serveix per veure on som, en aquest cas, amb en R. i pensar què ens falta per arribar a l'excel·lència. Està dividida en 9 àrees que són les més importants de tot ésser humà. Com funciona? Doncs senzill. Es tracta d'avaluar el grau de satisfacció en cadascuna de les àrees, puntuant de l'1 al 10.
Vegem aquí l'esquema de la roda de la vida:

Si concretem una mica en aquestes àrees veurem que:

• Carrera Professional / Estudis / Negocis/ Feina/ Escola (en el cas dels nens) . - La més sobre-estimada, és molt valuosa però és important recordar que l'èxit en aquesta àrea mai justificarà el fracàs en altres.
• Finances / Riquesa / Diners . - Una altra sobre valorada, aquesta engloba els diners i els béns que tenim, és a dir el nostre patrimoni.
• Salut . - El nostre estat físic, benestar i també la nostra estètica s'inclou aquí.
• Vida Social / Amistats . - Com estem en la nostra vida social: Sols?Amistats de poca qualitat? Estranyant a algunes persones?.
• Família . - Com estem en la relació amb els nostres pares i altres familiars amb qui interactuem regularment.
• Romanç / Amor . - La relació amb la nostra esposa / núvia entre aquí. En el cas dels nens, amor amb totes les persones del seu entorn.
• Diversió / Recreació / Oci . - Saps relaxar? Et renoves i diverteixes de forma equilibrada i sana?
• Contribució / Entorn . - Estàs ajudant a altres? Estàs contribuint a crear un món millor?
• Creixement Personal . - Estem creixent i aprenent constantment o estem estancats?

Totes i cadascuna de les àrees de la Roda de la Vida són importants!

Susana Ortiz

Un altre cas amb dislexia

Hola a tothom,
us explico ara un altre cas d'un alumne amb dislexia. Aquest nen té 10 anys i fa cinquè de primària.
Té problemes de lectura i comprensió.

Us detallo algunes de les activitats que fem amb ell per millorar les seves dificultats:
- Llegir paraules seguint un ritme que marca la meva tutora. A cada cop, el nen diu una paraula.
- Llegir un text i cronometrar quan tarda a llegir-lo. El text és sempre el mateix, així veiem l'evolució. Ell mateix se'n dona compte del canvi i agafa autoestima per seguir treballant.
- Llegir nous textos i fer preguntes per comprovar que entengui el que ha llegit.
- Tapar la part de sota d'una frase i el nen ha de llegir-la.
- Activitats amb l'ordinador, com per exemple, activitats d'eficàcia lectora de l'escola Jacint Verdaguer.
- Relacionar titulars de notícies amb el cos de la notícia.
- Escriure a l'esquena amb el dit una paraula i el nen l'ha d'endevinar.
- La tutora de practiques deletreja lletres i el nen ha d'endevinar la paraula. Després ho fa ell i nosaltres endevinem la paraula.
- Tenim un text desordenat i ha d'ordenar les frases. Perquè sigui més fàcil, donem el text retallat. Així en forma de puzzle, ha de trobar l'ordre correcte i el significat del text.

Susana ;)

Un altre cas_dislexia

Bon dia a tothom!
Avui us parlaré d'un altre cas que tenim en el centre. Es tracta d'una nena de 13 anys, 1r d'ESO que té dislexia i TDA sense hiperactivitat.

Es fa un treball de tècniques d'estudi perquè li costa trobar la idea principal d'un text i entendre'l bé.
Fem esquemes per veure què és el més important en cada tema.
També fem resums en petites cartolines. A l'hora d'estudiar és molt més senzill.

La veritat és que és un plaer treballar amb aquesta nena perquè és molt agraïda i té moltes ganes d'aprendre. Tot i que sovint comença queixant-se dels deures o de les classes dels professors (que no expliquen bé, que posen molts de deures,...) quan ha de treballar ho fa de bon gust.

Susana ;)

Un mal dia...

Hola companys!
Ahir a la tarda vaig tenir pràctiques amb en Jorge, el nen que tenim amb TEA.
Teníem preparat:
1- Una fitxa que havia de completar dibuixant la cara (mirant-se al mirall i a unes titelles que tenim que li agraden molt).
2- Després havíem pensat que fessim una lotto d'imatges (jo descric oralment una imatge i ell la busca en el seu cartró).
3- I per acabar fer un dels jocs del Superjuegos que li agrada molt.

Sabeu aquells dies que et prepares unes activitats i materials i no surt com t'ho havies imaginat? Doncs així va ser.
En Jorge va arribar ben esverat, molt més que de costum. No l'havia vist mai així. Ni tant sols el primer dia que va venir. Les poques sessions que portem fins ara amb ells, s'han observat molt bon progrés: més tranquil, més atent, pot estar més estona fent una activitat sense aixecar-se de la cadira, començava a demanar les coses enlloc d'agafar-les, ... Però ahir, com he dit en el títol d'aquesta entrada, va ser un mal dia. Fins i tot, estava agressiu, trepitjant-nos els peus, donant-nos cops, negant-nos qualsevol intent de fer quelcom profitós. Repetia cridant "no, no, no i punt!"
Va ser dur perquè fins i tot, va plorar i després de treure tota la tensió que tenia, es va quedar més tranquil. La meva tutora i jo, l'agafavem i li explicavem que havia de donar carícies, que havia d'abraçar i parlar en un to normal.
De les tres activitats que teniem pensat, vam poder fer només la primera bé. La segona, només la vam començar. I la tercera, tot i que era un dels seus jocs preferits, no va voler ja que estava molt enfadat.

Quan la mare el va venir a buscar, li vam explicar el que havia succeït. Ens va dir que a l'escola també havia tingut un mal dia i que podia ser degut a un canvi d'horaris amb la seva àvia.
Li vam recomanar que després del bany, li fessin un massatge relaxant al nen (per l'estil al que els van als bebes).
Esperem que tornem al punt de treball que teníem la setmana passada i poder seguir avançant.

Susana ;)