diumenge, 26 de maig del 2013

CONCLUSIONS FINALS


Hola companys/es,

com us vaig dir en una altra entrada, m'han passat volant! (d'aquí a pocs dies comença l'estiu i encara amb aquest fred...)

M'ha encantat treballar i aprendre en el despatx de psicopedagogia que porta la meva tutora de pràctiques. Cada dia marxava a casa amb la satisfacció d'haver col·laborat en el procés de millora dels nens i nenes.

De fet, la Mar (la meva tutora de pràctiques) ha estat molt pròxima amb mi: explicant-me tots els casos des d'un inici, com es treballa en el present i què es vol aconseguir en el futur amb cadascun dels alumnes. He pogut veure diferents intervencions de diferents casos i també m'ha agradat molt, ja que he après moltes tècniques i metodologies, algunes d'elles ja he posat en pràctica a l'escola (amb la meva feina com a tutora de primària), i d'altres tècniques i metodologies que de ben segur em poden servir en un futur.

M'he sentit molt a gust amb aquestes pràctiques. I m'ha servit per reafirmar-me i veure que és això el que vull seguir treballant i al mateix temps, m'he donat compte que ara que acabaré la carrera de psicopedagogia no és el final, sinó el començament d'una nova etapa de formació que he d'anar assolint. Així que el pròxim curs que en principi no tenia cap propòsit de seguir estudiant, he canviat d'idea i tinc intenció d'assistir / participar en quants més cursos i xerrades millor, ja que hi ha un munt de temes en els que vull saber més.

Pel que fa al bloc, he anat posant les coses més rellevants que succeïen. He afegit articles i videos d'interès relacionats amb els TEA i l'autisme. També una extensa bibliografia, la que he anat consultant al llarg de les pràctiques.

M'ha sorprès que hi hagués tantes coses sobre aquest transtorn. Creia que era més desconegut i poc estudiat. També em va sorprendre llegir que és molt més habitual en nens que en nenes, així que té un component genètic evident, tot i que fins als 2 anys d'edat no es puguin veure els primers indicadors del transtorn.

I per acabar, el més important: amb el treball amb aquests alumnes amb TEA es poden normalitzar les accions quotidianes i d'aquesta manera podem entendre perquè els hi costa comunicar-se i relacionar-se amb el seu entorn, buscar estratègies per millorar aquestes dificultats i fer sentir el nen/a com a protagonista del seu aprenentatge. Això és el que he volgut dir amb els peixos de colors que trobarem a la columna dreta d'aquest bloc: són tots diferents, però en definitiva, SOM TOTS IGUALS.

Fins una altra,
Susana ;)


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada