divendres, 10 de maig de 2013

Un mal dia...

Hola companys!
Ahir a la tarda vaig tenir pràctiques amb en Jorge, el nen que tenim amb TEA.
Teníem preparat:
1- Una fitxa que havia de completar dibuixant la cara (mirant-se al mirall i a unes titelles que tenim que li agraden molt).
2- Després havíem pensat que fessim una lotto d'imatges (jo descric oralment una imatge i ell la busca en el seu cartró).
3- I per acabar fer un dels jocs del Superjuegos que li agrada molt.

Sabeu aquells dies que et prepares unes activitats i materials i no surt com t'ho havies imaginat? Doncs així va ser.
En Jorge va arribar ben esverat, molt més que de costum. No l'havia vist mai així. Ni tant sols el primer dia que va venir. Les poques sessions que portem fins ara amb ells, s'han observat molt bon progrés: més tranquil, més atent, pot estar més estona fent una activitat sense aixecar-se de la cadira, començava a demanar les coses enlloc d'agafar-les, ... Però ahir, com he dit en el títol d'aquesta entrada, va ser un mal dia. Fins i tot, estava agressiu, trepitjant-nos els peus, donant-nos cops, negant-nos qualsevol intent de fer quelcom profitós. Repetia cridant "no, no, no i punt!"
Va ser dur perquè fins i tot, va plorar i després de treure tota la tensió que tenia, es va quedar més tranquil. La meva tutora i jo, l'agafavem i li explicavem que havia de donar carícies, que havia d'abraçar i parlar en un to normal.
De les tres activitats que teniem pensat, vam poder fer només la primera bé. La segona, només la vam començar. I la tercera, tot i que era un dels seus jocs preferits, no va voler ja que estava molt enfadat.

Quan la mare el va venir a buscar, li vam explicar el que havia succeït. Ens va dir que a l'escola també havia tingut un mal dia i que podia ser degut a un canvi d'horaris amb la seva àvia.
Li vam recomanar que després del bany, li fessin un massatge relaxant al nen (per l'estil al que els van als bebes).
Esperem que tornem al punt de treball que teníem la setmana passada i poder seguir avançant.

Susana ;)

1 comentari:

  1. Hola Susana,

    Pots estar tranquil·la, jo aquesta experiència l'he viscut un munt de vegades. Depenem completament de l'estat anímic dels nostres alumnes. Per això és tant important que siguem creatius a l'hora de fer la nostra intervenció. Cal tenir els objectius clars per poder donar la volta a la situació sense perdre de vista el que volem treballar.
    Cal que se sentin acompanyats, acollits. Ho vàreu fer molt bé!

    ResponElimina